Sindrome Kessler

Una taula. Travessar multiplicitats
CRA Els Ports. Olocau del Rey, La Mata i Forcall

Compartir una taula facilitava la possibilitat d’experiències improbables més enllà del sentit. Per això, les persones que participaven podrien arribar al final. Però no és fàcil si no s’obrin a nous processos des dels quals es pot operar en temporalitats i escales diferents i així posar-se en un altre lloc, escoltant l’altre.
Aquest llibre parla d’això i de les persones es van asseure a la taula i van haver de prendre decisions, reapropiar-se de l’experiència de l’altre per a escoltar-se a un mateix. Així, i per uns instants, es van unir per a conformar un ací i un ara que ens desbordara. Tal vegada així podríem qüestionar el funcionament lògic i preexistent d’aquell ordre que ens envoltava: organització per edats, per raça, per condició social, per capacitats, responsabilitat, incapacitats o per destí, on de vegades es desenvolupa l’espai social.Una «taula». Un espai. És negra, buida i solitària, esperant una acció que allibere sentit. Com les taules comunals que normalment trobem a tots els bars de la comarca i que esperen que qualsevol trobe un lloc on seure per a compartir allò que anomenem vida.