Sindrome Kessler

Senyal de plenitud. El dia després
Llosa de Ranes. IES de la Llosa i l agent que acogio del poble

La negra nit de l'ànima és una experiència de veritat; una experiència que transforma definitivament a qui la viu, de tal manera que ja mai serà el que era.'
Josep Maria Esquirol.

Aquesta peça es retroalimenta d'aquella memòria, llocs i experiències amb la qual les persones habiten sense oblit després d'un exili forçat. Per això aquest treball se centra en l'experiència de dos pobles que van ser afectats per la pantanà de Tous en 1982. L'u; Beneixida, un poble de 700 habitants en la Ribera alta del Xùqer i que va patir una forta pantanà que va suposar la ruïna d'aquest poble i de tota la comarca per la neglicència d'uns humans que tantes vegades han fet creixer els seus somnis sobre una natura que a la fí es revela. I l’altre la llosa de Ranes que va ser poble d’acollida.

Aquesta instal·lació conté 4 llibres que volen ser el relat col·lectiu d'una memòria que va quedant tapada per la constant exposició a fets mediàtics d'escassa rel·levància i que incideix directament en la trasmissió d'allò que va succedir i que la contraposa a una actualitat egocèntrica i poc solidària.

Amb veïns i veïnes i alumnes dels dos pobles s'ha fet una investigació d'aquells que van eixir fugint per la nit a les muntanyes i d'aquells que els van acollir durant dies, mesos després del fet. S'ha treballat amb alumnes dels centres educatius generant vincles entre nous exemples d'exodes, guerres, misèries pasant després a recollir qui foren aquells refugiats i els qui van refugiar i on. Posant en questió allò que sostenim com a realitat actualment per a donar a un rescat de la memòria que testimonie des d'un pasat altres maneres d'estar que assenyalen aquest nous temps de desorientació i oblit, com alguna cosa aliena a la pròpia condisió humana.

Les persones retratades (en el llibre i al vídeo) obrin de nou, quaranta anys després, les seues portes per a parlar d'aquells dies d'angoixa i confusió i són simbòlicament immortalitzades a la porta de la seua casa; una casa de tots i totes. En tots els casos va haver-hi un vincle que recorden que els va unir - simbòlic, físic, afectiu o de quotidianitat - dins d'una llar compartida que van fer casa i que es mostra en l'altra pàgina del retrat. I damunt el pla de l'habitatge i assenyalats els espais on es van habitar els que ahi es van refugiar.