Bouesia 2004/2016

amb Miquel Àngel Marín

Estem sempre en un entre lloc i lloc, en un espai ambivalent i multireflector; semblant a una esfera d'afectes on es posen en conflicte: la vida i la forma, l'ànima i el món, sobre un territori que, per si mateix, és ja poesia. D'aquí sorgeix la necessitat d'un estar junts i celebrar la poesia: el Delta.

Bouesia ha estat una situació d’estar junts, mentre acceptava les ruïnes com a espai generador on invocar espais sense limits, ni previs metodològics, mostrant la por a historiar-ho tot, arxivar-ho i memoritzar-ho per no evitar el que segueixi escapant-se poèticament. I ben clar està que si solament al final aquí estiguéssim, això ens indicaria el símptoma d'un nou pressentiment col·lectiu. D'una nova fi.

video