IP35 / 2025. L’existència d’un buit; absència definitiva

Espai públic Universitat de València.

Aquest projecte es distancia de la familiaritat amb què sovint s’interpreta l’art, proposant una obra que no ofereix pistes ni concessions, sinó que s'articula al voltant d’un gest intangible: el pes de l’aire que sosté i fa vibrar l’absència. Aquesta levitació esdevé metàfora d’un buit que pesa, d’una presència esborrada però persistent. El volum evanescent, realitzat amb plàstics d’hivernacle a partir de les dades tècniques dels arqueòlegs, reprodueix el buit d’una de les fosses comunes del cementeri de Paterna, on més de 2500 persones foren afusellades i enterrades en condicions inhumanes.
El projecte, encara en procés, parteix de la reconstrucció volumètrica de les fosses obertes del cementeri de Paterna. La peça s'erigeix com a símbol híbrid de violència i memòria, i utilitza la lentitud dels materials per enlairar aquest buit i fer-lo caure de manera antinatural: una estratègia per sobreviure a l’herència del forat, de la fossa, i fer tangible allò que no hi és. Així, la levitació s’ofereix com a dispositiu per desafiar la pesantor del passat, per exhibir la fragilitat d’un buit.

17. Georges Didi-Huberman, Eclats, 2012.