Web personal
Memòria d’un oblit: habitar l’oblit
Museu d’Història de València
IP30 consta de tres peces, la primera és un memorial en suspensió, sense verticalitat, que explora la inestabilitat constant, deixant-se exposar com a memòria d’un oblit que qüestiona el seu valor testimonial. Així, mostra una infinitat de sentits que poden ser revisitats en el temps, restituint el fet al seu origen.
Basat en l'arxiu de les 500 mortes a les presons de la ciutat de València i que foren enterrades a les fosses comunes del Cementiri General, aquest projecte abandona els noms per concentrar-se en l’edat, la professió i el lloc d'origen de les víctimes, generant una poètica de la memòria que es contraposa a les narracions oficials ¨del nom¨. A través d’aquest gest, es reivindica una memòria alternativa, que qüestiona la representació monumental i dona força a l'oblit com a potència transformadora i així posar força en allò comú.
La peça reflexiona sobre la disputa de la memòria en què “la no-intervenció pressuposa que en aquelles coordenades no hi ha res rellevant a remarcar”¹⁶.
16. Daniel Palacios González, Sobre les maneres de tractar artísticament la memòria de la desaparició, 2018.